El dia 7 de desembre em va tocar recitar un poema davant de tots els companys en l'assignatura de Comunicació Oral Escrita i Digital. El poema escollit per mi és un titulat "A Mallorca, durant la guerra civil" escrit per en Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Aquest poema el vaig escollir ja que el vaig trobar emotiu i contenia paraules complicades. El poema és el següent:
A Mallorca, durant la guerra civil
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Personalment, he de reconèixer que a pesar que dintre el que cap m'en en sortís prou bé, estava molt nerviós i això em va influir a l'hora de que fes unes pauses una mica llargues entre estrofa i estrofa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada